Moltes vegades diuen que les fotos enganyen. Les Dolomites desmenteixen aquesta afirmació. No només els paisatges són tan bonics en persona com ho són en les fotos, sinó que la realitat supera les fotografies. Vam quedar al·lucinades amb els paisatges que teníem davant nostre!

Sens dubte, les Dolomites és una de les destinacions alpines més espectaculars. Llacs alpins pintorescs, trecs de 4 hores per muntanyes afilades, passos de muntanya amb vistes espectaculars, gastronomia reconfortant…

En definitiva, les Dolomites ofereixen paisatges únics i irrepetibles envoltats de naturalesa que et faran voler tornar i continuar descobrint aquests paisatges idíl·lics.

Nosaltres vam llogar un cotxe per tenir més llibertat a l’hora de visitar els llocs i fer les excursions, però la majoria de les destinacions turístiques són fàcilment accessibles en transport públic.

Aquesta ruta de 5 dies en cotxe per les Dolomites també inclou una escapada al sud d’Àustria per fer la ruta a Olpererhütte i el seu pont. Una excursió que teníem moltes ganes de fer i no vam voler desaprofitar l’oportunitat per la seva proximitat.

A continuació, us deixem un mapa amb totes les localitzacions del viatge perquè us ubiqueu millor: des dels llocs que hem visitat fins als hotels, restaurants o aparcaments que hem anat.

---

DIA 1. VAL DI FUNES

• Rifugio delle Odle
• Chiesetta di San Giovanni in Ranui
• Chiesa di Santa Maddalena

Ascensió al Rifugio delle Odle

Comencem el nostre viatge en cotxe per les Dolomites amb l’espectacular excursió al refugi Odle, dins del Parc Natural Puez-Odle. És una autèntica experiència de muntanya que et deixa bocabadat, amb uns paisatges de pel·lícula.

És una zona molt popular per fer senderisme, des d’on es poden fer diverses rutes aptes per a tots els públics.

És una ruta lineal ben senyalitzada, de 2 h i mitja de trajecte (1 h 20 min per anar i 1 h 10 min per tornar). La ruta comença al pàrquing, des d’on surten moltes altres rutes. Nosaltres vam fer la més curta. L’aparcament té un cost de 8 € per tot el dia, però si s’arriba després de les 13 h, es redueix a 4 €.

Per arribar-hi, cal seguir la ruta 36 i, seguidament, la 34B, sempre en direcció a Geisler Alm. Rif. delle Odle. Per tornar vam fer el mateix recorregut, però en direcció a Zans o Zannes marcades amb una P de pàrquing.

Un cop allà no us podeu perdre el Cinema delle Odle, on hi ha uns bancs fets de troncs de fusta, des d’on es tenen les millors vistes a les muntanyes Odle. És una excursió que val molt la pena. Nosaltres vam quedar impressionades amb el paisatge.

Val di Funes

La segona parada d’aquesta ruta va ser la Val di Funes, una de les valls més boniques de les Dolomites, on visitarem l’església de San Giovanni in Ranui i l’església de Santa Maddalena.

A la Val di Funes es poden contemplar grans prats verds envoltats de les muntanyes Odle: un paisatge que no podràs deixar de mirar.

Des de l’aparcament de Malga Zannes (1) es triga uns 10 min a arribar a la vall de Funes. Hi ha molts aparcaments de pagament per la zona, però nosaltres en vam trobar un de gratuït a l’entrada del poble de Santa Maddalena, ideal per visitar les dues esglésies. Us deixem la localització exacta en el mapa.

Probablement, l’església més famosa de la zona, la Chiesetta di San Giovanni in Ranui està ubicada al mig de la vall verda amb les muntanyes Odle al fons, una imatge que recorda a la típica postal de les Dolomites.

És famosa per la seva situació, però això no li treu valor a la seva arquitectura. Datada de 1744, l’església destaca per la seva façana blanca i la cúpula en forma de ceba, que enlaira una estrella.

Per accedir a l’església cal pagar una entrada de 4 € en efectiu. Si no voleu pagar, hi ha un mirador des d’on es veu l’església de lluny. Està just al costat del pàrquing de pagament, per arribar-hi podeu buscar Viewpoint of St. John Church a Google Maps.

A Chiesa di Santa Maddalena només s’hi pot arribar a peu. Recomanem anar-hi fent una passejada per la gran varietat de camins senyalitzats des del poble. És una zona molt tranquil·la, on es respira molta pau. No us oblideu de passar pels dos bancs miradors:

• The best view of Puez-Geisler group: les millors vistes de la vall de Funes amb el grup Odle al fons. Es triga uns 15 min a peu des del poble.
• Panchina panoramica: la millor panoràmica de l’església de Santa Maddalena, una imatge per emmarcar. Es triga uns 25 min a peu des del poble.

De camí cap a l’autopista us anireu trobant petits pobles amb esglésies molt bufones.

DIA 2. ALTA PUSTERIA

Ens aixequem a Àustria per fer el trec més dur de tot el viatge: Olpererhütte i el seu pont.

Olpererhütte i el pont penjant

L’Olpererhütte és un refugi de muntanya del Tirol, conegut per tenir el pont penjant més famós d’Àustria, un lloc que teníem moltes ganes de veure, i la principal motivació de molts viatgers per fer la ruta fins al refugi.

Per arribar al refugi cal seguir la ruta 502. Primer passa pel mig d’un bosc i després el terreny és tot rocós. Són uns 3 km d’anada, que es poden fer en 1 h 40 min.

La ruta no és difícil, però sí molt cansada, ja que generalment el camí és rocós i estret, i és en pujada contínua. Gairebé no hi ha terreny pla.

Un cop a dalt sents que el cansament ha valgut la pena: les vistes, l’experiència… i el pont! A pocs minuts caminant del refugi hi ha el pont penjant, des d’on es tenen unes vistes increïbles del llac de color blau turquesa i dels Alps Zillertaler.

Per arribar a l’inici de la ruta s’ha de conduir per una carretera amb trams d’un únic sentit. Aquesta carretera només està oberta uns mesos concrets a l’estiu, depenent de les condicions de la neu. Té un peatge de 15,50 € que s’han de pagar en efectiu.

Tornem a Itàlia per visitar el poble de Vipiteno.

Vipiteno

Situat a pocs quilòmetres de la frontera amb Àustria, a la regió de Tirol del Sud, Vipiteno (Sterzing en alemany) és un dels pobles més bonics de les Dolomites.

És un poble alpí amb molt d’ambient. Per gaudir del seu encant, podeu passejar pel carrer principal o Città Nuova, amb casetes amb les façanes de colors pastel a banda i banda. I, al fons, veureu el símbol de Vipiteno: la Torre delle Dodici. El carrer està ple de comerços i cafeteries, on poder parar a fer un beure.

La Torre delle Dodici separa la part antiga del poble de la part nova. Té aquest nom perquè antigament quan la campana sonava a les 12 del migdia (dodici és dotze en italià), era la manera d’anunciar als ciutadans que era l’hora del descans.

Es veu un poble ben cuidat, i les flors als balcons i el paisatge verd que té darrere el converteixen en un poble amb molt d’encant.

Deixem enrere Vipiteno per posar el rumb cap a l’Alta Pusteria, la regió més oriental de les Dolomites, coneguda per emplaçar grans atraccions turístiques com el llac de Braies o els tres cims de Lavaredo.

Lago di Braies

El Lago di Braies (Pragser Wildsee en alemany) és un dels llacs més espectaculars de les Dolomites. Podríem dir que, juntament amb el llac de Carezza i el de Sorapis, està al top 3 del rànquing dels llacs més bonics de totes les Dolomites. 

És conegut com la perla de les Dolomites, i és que les seves profundes aigües cristal·lines i les imponents roques dolomítiques que l’emmarquen creen un escenari digne de pel·lícula.

Hi ha una ruta circular (3,6 km) que voreja el llac. És apta per a tots els públics, ja que és una ruta fàcil amb el terreny pla, i es fa en 1 h 30 min. Nosaltres no teníem prou temps i ens vam quedar per la zona més propera a l’entrada, on hi ha bancs per seure i contemplar el meravellós paisatge. A més, és la millor zona per fotografiar les barquetes alineades al moll de fusta. Si us animeu, podeu llogar-ne una i fer una volta pel llac.

A causa de l’afluència de gent que visita el llac, han establert restriccions d’entrada en transport privat. En temporada alta (de mitjans de juny a mitjans de setembre) no es pot arribar en cotxe entre les 9 i les 16 h. Per fer-ho, cal fer una reserva amb temps en aquesta pàgina web fent clic al pàrquing que voleu anar.

Durant aquest termini de temps, si no voleu pagar un import elevat a la reserva, podeu aparcar a 5 km del llac i continuar a peu o en transport públic.

Hi ha 4 aparcaments, i com més a prop estigui del llac, més car és, però la tarifa depèn de l’hora d’arribada. Els primers 15 min són gratuïts.

És un lloc molt concorregut. Els pàrquings s’omplen de cotxes i hi arriben molts autobusos turístics, així que us recomanem visitar el llac a primera hora del matí o a última hora de la tarda per poder visitar el llac sense gairebé ningú, i gaudir d’un moment màgic.

Una de les nostres parades preferides del viatge!

Lago di Dobbiaco

Diuen que les comparacions són odioses, i és que després de veure el llac de Braies, el Lago di Dobbiaco (Toblacher See, en alemany) pot no semblar gran cosa, però aquest llac d’aigües verdoses i un teló amb muntanyes i boscos també mereix una visita.

Nosaltres hi vam fer una parada breu, tot i que també hi ha un camí habilitat que voreja el llac per fer-hi una passejada tranquil·la, amb panells informatius de la flora i fauna que hi ha al llac.

És un llac molt accessible, està a tocar d’una carretera principal i hi ha un aparcament de pagament al costat.

Acaba un dia amb molts quilòmetres recorreguts i ens dirigim a Auronzo di Cadore, on passarem les dues nits següents.

Inicialment, havíem reservat l’hotel B&B Hotel Passo Tre Croci Cortina, situat en una ubicació estratègica per començar les excursions que faríem els dos dies següents: Tre Cime di Lavaredo i Cadini di Misurina, i el llac di Sorapis, però ens van anul·lar la reserva dos dies abans a causa d’una esllavissada a la zona.

DIA 3. ALTA PUSTERIA

• Cadini di Misurina
• Tre Cime di Lavaredo
• Lago Antorno
• Lago di Misurina

Continuem el tercer dia de la ruta per la Dolomites a l’Alta Pusteria i, avui sí, visitem els emblemàtics tres cims de Lavaredo, però abans farem la ruta al mirador de Cadini di Misurina. Aquestes dues excursions es poden combinar perfectament en un únic dia, ja totes dues excursions surten del refugi Auronzo.

Per arribar al refugi Auronzo hi ha tres opcions: en cotxe, en transport públic o a peu.

El cotxe és l’opció més ràpida i còmoda. S’ha de pagar un peatge de 30 € per accedir a la carretera que porta a l’aparcament del refugi (oberta de finals de maig a finals d’octubre). Hi ha un límit de cotxes, així que quan arriba a la seva capacitat màxima, tanquen el peatge fins que no s’alliberen algunes places. Us recomanem arribar abans de les 8:30 h si no voleu tenir problemes per aparcar.

Si no us voleu preocupar per l’aparcament, hi ha busos que surten de diferents punts del voltant. La línia 31 de DolomitiBus comunica el llac de Misurina amb el refugi, amb una freqüència de pas de 30 min. El preu és de 10 € (anada i tornada). També surten busos des de Auronzo di Cadore, Cortina d’Ampezzo i Dobbiaco.

Pujar a peu és l’opció que menys recomanem. Són uns 5 km aproximadament, depèn des d’on comenceu a pujar, amb un desnivell de 500 m: unes 2 h de caminada.

Mirador Cadini di Misurina

La ruta al mirador Cadini di Misurina és un dels motius per fer un viatge a les Dolomites. És un paisatge increïble, dels que més ens va sorprendre durant la nostra ruta, un lloc on et sents molt petit davant la immensitat de l’imponent massís de formes afilades.

Cadini di Misurina és un grup muntanyós que s’eleva des de la vall amb grans torres, pics i agulles de color gris clar, de formes irregulars i afilades. Aquestes formacions tan característiques són les que les fa diferents de la resta de muntanyes de les Dolomites.

Per arribar al mirador cal seguir la ruta 117 en direcció a Rifugio F.lli Fonda Savio, que surt del darrere del refugi Auronzo. És una ruta lineal fàcil, d’uns 40 min d’anada, però amb trams molt estrets en què cal anar en compte.

És una excursió preciosa amb vistes panoràmiques a cada pas de les muntanyes que l’envolten. Des de la vall i el poble d’Auronzo di Cadore, al començament, fins al grup muntanyós de Cadini di Misurina, a mesura que s’acosta l’últim tram.

Tre Cime di Lavaredo

Tre Cime di Lavaredo és una parada imprescindible en qualsevol viatge a les Dolomies. Aquestes tres roques enormes són una de les raons principals per les quals molts turistes s’animen a viatjar als Alps italians per fer senderisme.

Tre Cime di Lavaredo és un massís format per 3 roques enormes verticals de gairebé 3.000 m d’altitud.

La ruta als tres cims és una de les més emblemàtiques de les Dolomites. Es tracta d’una excursió de dificultat moderada. Tots els camins són còmodes, amples i estan ben senyalitzats.

Al llarg del trajecte es tenen unes vistes magnífiques: muntanyes afilades, refugis, llacs alpins i… una cova amb vistes a Tre Cime di Lavaredo!

Nosaltres vam fer la ruta lineal, la més curta, que comença al refugi Auronzo i acaba al refugi Locatelli, seguint sempre el camí 101. Vam trigar gairebé 1 h 40 min a arribar al refugi Locatelli.

Lago di Misurina

Situat als peus del grup muntanyós de Cadini di Misurina, el llac de Misurina és un lloc ideal per descansar després d’un dia de trec a Tre Cime di Lavaredo.

És un llac molt accessible i complet, on es respira molta tranquil·litat. Es pot fer la volta al llac per un camí fàcil i pla o llogar unes canoes. A la vora del llac hi ha una zona verda amb taules de picnic i bancs.

A la banda de la carretera, hi ha diversos comerços, hotels i restaurants.

Hi ha diversos pàrquings a la vora del llac, la majoria de pagament. Nosaltres vam aparcar en un gratuït però amb límit de temps, us el deixem marcat en el mapa.

Auronzo di Cadore

Després d’un dia ple de senderisme, tornem a Auronzo di Cadore, un poble alpí situat en una vall verda als peus de Cadini di Misurina, i envoltat de boscos frondosos, muntanyes dolomítiques i un llac.

És una destinació de vacances molt popular, ja que està a prop de moltes atraccions turístiques: el llac de Misurina, Tre Cime di Lavaredo, el llac Sorapis, Cortina d’Ampezzo…

Destaca sobretot pel seu llac, el llac de Santa Caterina o llac Auronzo. Hi han nombrosos camins equipats que recorren el llac i el permeten observar des de diferents angles.

Nosaltres vam recórrer un petit tram, des del pont Passarelle d’Auronzo fins a un desviament que portava al poble, per on vam passar també per una petita cascada.

Una passejada molt tranquil·la, sense desnivell i amb vistes precioses.

DIA 4. CORTINA D’AMPEZZO

Comencem el dia amb l’excursió al Lago di Sorapis, una de les que més esforç ens va requerir.

Lago di Sorapis

La ruta al llac de Sorapis va ser una de les grans experiències del viatge, no només perquè és un dels llacs més bonics de les Dolomites, sinó perquè per arribar-hi s’han de travessar trams desafiants.

El Lago di Sorapis és un llac glacial, famós pel seu color intens de diferents tonalitats de blau, des de blau cel fins a turquesa. És un llac d’origen natural, format pel desgel que es produeix a la primavera i principis d’estiu. Durant aquesta època, cau pols molt fina de roca de la glacera Sorapis, i això fa que el llac tingui aquest color.

L’inici de la ruta es troba al pas de muntanya Passo Tre Croci. Des d’allà, cal seguir el camí 215 en direcció a Rifugio Vandelli. Són uns 12 km de caminada entre anada i tornada, que es fan en unes 2 h per trajecte.

Un cop allà es pot fer la volta al llac per poder-lo veure des de tots els angles. Nosaltres estàvem cansades i vam preferir seure i contemplar aquest llac d’aigua blau turquesa tan pintoresc.

Hi ha un aparcament gratuït a menys de 5 min caminant de l’inici de la ruta, tot i que també vam veure cotxes aparcats als laterals de la carretera.

La ruta fins al llac és molt variada: passa per boscos densos, punts panoràmics, trams de pujada i baixada amb força desnivell i trams exposats, amb escales i passarel·les metàl·liques.

No és una ruta perillosa, però no és apta per a tots els públics. No la recomanem a gent amb vertigen. Hi ha trams molt estrets i exposats, però estan ben assegurats amb cables.

Recomanem fer el trec a primera hora del matí per no trobar-vos gaire gent. En els passos estrets és millor passar d’un en un, i si és una hora concorreguda, haureu de deixar passar abans de continuar.

Després de la caminada al llac de Sorapis, passarem una tarda més tranquil·la visitant pobles amb encant, passos de muntanya i un altre llac.

Cortina d’Ampezzo

Coneguda com la reina de les Dolomites, Cortina d’Ampezzo també és la capital de la zona. Situada a la vall d’Ampezzo, està envoltada de paisatges inigualables amb muntanyes de les Dolomites.

El 1956 s’hi van celebrar els Jocs Olímpics d’Hivern, fet que va marcar un abans i després en el turisme, sobretot el d’hivern, ja que és coneguda internacionalment per les seves pistes d’esquí.

És una bona base per conèixer les Dolomites. Ofereix una gran varietat d’allotjaments i restaurants, i es troba a poca distància de les principals atraccions naturals, tant llacs com el Sorapis, Misurina o Fedaia, com muntanyes com Tre Cime di Lavaredo o Cinque Torri.

Us animem a recórrer el centre històric i deixar-vos sorprendre pel carrer principal Corso Italia, un carrer principal ple de botigues de moda i altres comerços. En aquest carrer també s’alça el campanar de la basílica, una de les imatges més conegudes de Cortina.

Nosaltres vam dinar al restaurant 5 Torri, un bon lloc per tastar la cuina tradicional de la zona i a un pas del carrer principal de Cortina. Us recomanem l’speck del Tirol.

Passo Giau

El Passo Giau és un dels passos de muntanya més importants i impressionants de les Dolomites, i és conegut per tenir una de les pujades mítiques del Giro di Italia.

Són 10 km de carretera amb pujades i corbes força pronunciades. S’ha de conduir amb compte, hi ha trams que impressionen una mica, sobretot pels que no estem acostumats a conduir per aquest tipus de carreteres. A més, a l’estiu hi acostumen a circular ciclistes. Tot i això, els paisatges són impressionants.

No us podeu perdre les vistes de la muntanya Nuvolau. Es pot aparcar a Parcheggio Passo Giau, just al costat del mirador, on podreu descansar i gaudir del paisatge. Des d’aquí també surten diverses rutes, com la coneguda excursió a Cinque Torri.

Alleghe

Alleghe és un dels pobles que més ens va agradar de la nostra ruta per les Dolomites. És un poble petit i tranquil, però amb molt d’encant. 

Presidit per la muntanya Monte Civetta, aquest poble alpí se situa a la vora del preciós llac Allegue, cosa que el fa molt especial.

La millor manera de conèixer Alleghe és caminar sense rumb pels seus carrers i passejar per la vora del llac. Hi ha un recorregut circular, tot i que nosaltres només vam fer el tram que limita amb el poble. Sobresurten uns balcons de fusta florits amb bancs, un lloc ideal per poder contemplar el paisatge i les famílies d’ànecs que passen pel llac.

Queda una mica allunyat de la resta de les parades, però sens dubte creiem que val la pena fer-hi una visita. És un dels pobles més bonics de les Dolomites!

Lago di Fedaia

Al llac de Fedaia hi vam fer una breu parada. Se situa als peus de la Marmolada, la muntanya més alta de les Dolomites amb 3.342 m d’altura i limita al nord amb la carretera de muntanya Passo Fedaia..

És un llac artificial, envoltat de preses, que s’utilitza per produir energia hidroelèctrica a partir de l’aigua del desgel de la Marmolada.

Nosaltres vam aparcar al Parking Lago di Fedaia, on també es pot començar el camí per fer la ruta circular del llac, tot i que també es pot aparcar al costat del restaurant de l’entrada al desviament.

Passo Sella

Per dirigir-nos cap a la zona de Val Gardena, havíem de passar pel Passo Sella, un port de muntanya de 2.240 m d’altitud, amb unes vistes espectaculars.

Tot i que el Passo Giau ens va fer una mica més d’impressió, aquest port no es queda enrere amb les seves pujades i corbes pronunciades.

També és un pas molt conegut pels ciclistes i motoristes, així que segurament us en trobareu. El que sí que val la pena són les seves vistes a les torres Sella i al grup Sassolungo.

DIA 5. VAL GARDENA I VAL D’EGA

L’últim dia de ruta el vam dedicar a visitar la vall Gardena i el llac de Carezza, situat a la vall d’Ega.

Ortisei, Santa Cristina i Selva són les tres localitats de la Val Gardena.

Situada a 1.563 m d’altitud, Selva di Val Gardena és la població més alta de Val Gardena. Com que està envoltada de muntanyes i grans espais verds, està molt enfocada a l’esport a l’aire lliure. Surten nombroses rutes per fer a peu o en bicicleta a l’estiu i a l’hivern hi ha pistes d’esquí.

Santa Cristina està ubicada entre les dues localitats i és la més petita de les tres. És una població tranquil·la, tot i que també disposa d’una gran varietat de serveis. Destaca per tenir el pessebre més gran del món (el podreu trobar a través de Google Maps escrivint World’s largest hand carved Nativity scene).

Ortisei és la més turística i cosmopolita de les tres. Aquí trobarem el punt de sortida de dues de les rutes més populars de les Dolomites: Seceda i Alpe di Suisi. A més, ofereix nombrosos serveis per als turistes: hotels, restaurants, comerços…

Seceda

Teníem moltes ganes de conèixer la cresta muntanyosa més famosa de les Dolomites i veure els cims dentants i inclinats que caracteritzen tant aquesta muntanya. No us la podeu perdre!

Seceda (2.518 m) és una muntanya del grup Odle que se situa al Parc Natural de Puez-Odle, i té unes vistes de les Dolomites de 360º.

La manera més fàcil i ràpida d’arribar-hi és mitjançant els telefèrics Ortisei-Furnes-Seceda, des de l’estació Funivie Seceda, al poble d’Ortisei. L’estació obre des de finals de maig fins a principis de novembre entre les 8.30 i les 17.30 h. El telefèric és força car, té un preu de 39,50 € anada i tornada.

El viatge té dos trams: Ortisei-Furnes, en telecabina, i Furnes-Seceda, en telefèric. Podeu consultar els horaris i els preus exactes a la pàgina oficial.

Nosaltres vam deixar el cotxe al pàrquing cobert de pagament que hi ha just al costat de l’estació, tot i que també hi ha places d’aparcament a l’aire lliure al voltant.

També s’hi pot arribar caminant, però és una opció que no recomanem perquè són més de 1.000 m de desnivell i portaria més de 3 h. Així que creiem que val la pena pagar el transport.

Des de l’estació de Seceda, i seguint la ruta 1, només hi ha 10 min caminant fins al punt fotogràfic més famós! També hi ha un mirador en un diorama circular que indica els noms i les altures dels pics que són visibles des d’aquest punt. 

Des d’allà podreu continuar el mateix camí per la cresta de la muntanya de Seceda. La ruta núm. 1 és la més popular, que passa per Forcella Pana, però hi ha mooltes rutes per fer! Nosaltres vam seguir la 1 i la 4A fins a arribar una mica més enllà de Pieralongia, una roca que ens va recordar a la pel·lícula del Rei Lleó. Pieralongia significa roca llarga en ladí.

Al llarg del camí vam veure diversos refugis amb gandules de fusta com les que vam veure al Rifugio delle Odle, un lloc ideal per relaxar-se i contemplar la natural que t’envolta: extensos prats verds, nombrosos pics dolomítics, animals de granja… Així que trieu la ruta que trieu, el paisatge serà meravellós!

Lago di Carezza

L’última parada del viatge va ser el llac de Carezza, un dels llacs més bonics i fotografiats de les Dolomites i d’Itàlia.

Envoltat d’avets i de les muntanyes afilades tan característiques de les Dolomites, que es reflecteixen a l’aigua, té un color intens blau turquesa difícil d’explicar, una combinació que el converteix en un llac espectacular. 

És un llac molt accessible. S’hi pot arribar tant en transport públic com en cotxe, i aparcar en un pàrquing a un pas del llac, amb restaurants, lavabos i una botiga de records. Us recomanem que hi arribeu a primera o última hora, ja que és un lloc molt turístic.

Un cop allà recomanem fer la ruta al voltant del llac per veure’l des de tots els angles. És un passeig curt i fàcil que no us portarà més de 25 min.

Diuen que en les aigües d’aquest llac hi vivia una nimfa que es deia Ondina. Si vols descobrir la llegenda i informació pràctica sobre com visitar el llac, consulta aquesta publicació.

---

MAPA DE LA RUTA PER LES DOLOMITES EN 5 DIES